El 14 de maig, el butlletí cubà La Tizza, va publicar un extens comunicat sobre l’angoixant situació derivada de l’assetjament nord-americà. Del citat comunicat, per a treure algunes conclusions sobre quin hauria de ser un exercici solidari real i no fictici, és important extreure algunes de les consideracions d’aquest.
… Avui, quan el desafiament es planteja en termes obertament intercapitalistes … Que ningú esperi, no obstant això, un dissetè Estat que vingui a rescatar-nos. L’amarga realitat ha confirmat que l’ajuda energètica russa va ser una finestra temporal, col·legiada i negociada amb el propi imperi prèviament. No existeix avui un bloc geopolític amb la voluntat real i la capacitat estructural de desobeir a Washington i modificar l’arquitectura d’excepció imposada sobre Cuba. Aquest és la dada nua de la nostra solitud tàctica, i assumir-lo no és derrotisme: és el primer acte de la veritable estratègia.
… Però no s’enganyi ningú, no hauríem arribat fins aquí sense l’episodi de Gaza. Allí, en aquell genocidi transmès en directe, es va inaugurar aquest nou ordre d’excepció global. La comunitat internacional va acceptar la comissió d’un genocidi sobre vides prescindibles, vides matables sense conseqüència jurídica ni política.
… Tots els grups de solidaritat amb Cuba, tots els moviments disposats al màxim internacionalisme possible, han de preparar-se per a desencadenar escenaris de resistència dins dels seus propis països que incloguin les bases nord-americanes com a objectius legítims, dins i fora dels Estats Units. Només una resistència organitzada i regional podrà permetre’ns modificar la correlació de forces. https://latizzadecuba.org/la-hora-de-la-resistencia-del-orden-muerto-a-la-independencia-definitiva/
Aquestes consideracions han de fer-nos reflexionar tant sobre què fer respecte a Palestina com a Cuba. La burgesia il·lustrada i subvencionada, aliada amb l’esquerra “woke” i emparada amb un gran desplegament mediàtic realitza “creuers solidaris” a Gaza i pel que sembla també pretenen viatjar fins a Cuba. Aquests creuers primaverals, no inquieten gens ni mica ni al govern israelià ni al nord-americà lloc que els seus interessos econòmics queden incòlumes.
Els amics cubans encerten en realitzar una crida als grups de solidaritat perquè desencadenin escenaris de resistència DINS DELS SEUS PROPIS PAÏSOS. I aquí és on hauríem de realitzar els actes de solidaritat, actes que mentre no modifiquin els happenings diumengers, tenen sense cura tant a Netanyahu com a Trump i els interessos econòmics que els sustenten.
A Espanya hi ha centenars d’empreses i productes de consum, tant nord-americanes com israelianes en tots els àmbits del sistema productiu. Aquest hauria de ser l’objectiu, boicotejar, paralitzar, bandejar les seves fonts d’ingressos, bloquejar les seves produccions , distribucions i si fos necessari arruïnar les seves pertinences com a actes de resistència real davant les agressions del capital israelià-estatunidenc.
Tal vegada, hauríem de recordar, rellegir algunes asseveracions de Ché Guevara entorn del tema de la solidaritat, unes asseveracions que els actors solidaris reals, no subvencionats pels seus respectius capitals nacionals, haurien de fer seves. Entre elles les realitzades en Discurs pronunciat en el Segon Seminari Econòmic de Solidaritat Afroasiática de 24 de febrer de 1965: “… Cal parar esment a les “desinteressades” ajudes econòmiques, culturals, etc., que l’imperialisme atorga per si mateix o a través d’estats titelles en unes certes parts del món. … Parlem un llenguatge revolucionari i lluitem honestament pel triomf d’aquesta causa, però moltes vegades ens embullem nosaltres mateixos en les malles d’un dret internacional creat com a resultat de les confrontacions de les potències imperialistes i no per la lluita dels pobles lliures, i dels pobles justos”. https://www.marxists.org/espanol/guevara/escritos/op/libros/presente/23.htm
És curiós que a Europa, principalment França i Dinamarca, “organitzacions civils”, evidentment subvencionades pels respectius governs, han realitzat tímides accions publicitàries de boicot a uns certs productes nord-americans com Coca-Cola, Pepsi-Cola, McDonald’s, Kellogg’s, Starbucks, etc. Però no en resposta a les agressions militars estatunidenques, sinó com a rebequeria francesa per l’increment de les tarifes duaneres implantades a la UE per part dels Estats Units. I el desassossec danès pel tema de Groenlàndia, important-los un pebrot si els bombardejos nord-americans assassinaven milers de persones. És un boicot de la burgesia europea que, paradògicament, alimenta el militarisme nord-americà!
I, Les organitzacions autodenominades revolucionàries, comunistes, etc., quina és la seva actuació? Tal vegada deuríem una altra vegada dirigir la mirada a les paraules del Ché, un any després de la cita anterior, del seu article publicat el 16 d’abril de 1967 en un Suplement Especial de la revista Tricontinental: “Com podríem mirar el futur de lluminós i pròxim, si dos, tres, molts Viet-Nam florissin en la superfície del globus, amb la seva quota de mort i les seves tragèdies immenses, amb el seu heroisme quotidià, amb els seus cops repetits a l’imperialisme, amb l’obligació que comporta per a aquest de dispersar les seves forces, sota l’embat de l’odi creixent dels pobles del món! … I si tots fóssim capaços d’unir-nos, perquè els nostres cops anessin més sòlids i precisos, perquè l’ajuda de tota mena als pobles en lluita fos encara més efectiva, que gran seria el futur, i que pròxim!” https://www.marxists.org/espanol/guevara/04_67.htm
El desembre de 1997 vaig publicar un article amb el nom de “Les revolucions només poden dur-les a terme els que estan objectivament interessats en elles i a més són capaces de fer-les”. Hi feia referència al llibre de Arghiri Emmanuel “Intercambio Desigual”, el qual va ser àmpliament criticat per les organitzacions autoproclamades marxistes. Aquestes organitzacions posaven l’accent que els avantatges “immediats” que diferenciaven momentàniament als obrers dels països rics i dels països pobres no tenien importància en comparació amb els beneficis a llarg termini aconseguits per la destrucció de les relacions capitalistes a escala mundial. Al·legaven que la divergència d’interessos a “curt termini” no és una base objectiva per a trencar la “solidaritat” internacional dels treballadors; més aviat era la base objectiva de l’oportunisme nacionalista. Però si la situació objectiva determina l’oportunisme, que al seu torn determina la falta de solidaritat es pot arribar a la conclusió que la situació objectiva determina la falta de solidaritat.
La formació del sistema imperialista atenua les lluites de classes en el centre del sistema enviant les seves contradiccions majors a la seva perifèria, i revertir aquesta constant ha de ser la tasca fonamental de l’exercici de solidaritat internacionalista. Desemmascarar a l’enemic, saber on se situa, quins són els seus punts febles, com atacar-los, com enfonsar les seves economies i beneficis, i relacionant la “creació dels seus llocs de treball” tan volguts per les corrompudes grans centrals sindicals, amb la sang vessada en altres latituds. O el nostre salari ha d’estar tacat amb aquesta sang?
No serà per falta d’informació de qui és qui en l’economia espanyola perquè segons la web Empresite, a Espanya hi ha situades 1.919 empreses nord-americanes (https://empresite.eleconomista.es/ ) i la indústria de Defensa “nacional” la seva propietat és aclaparadament estrangera, amb predomini del gran capital nord-americà. La realitat és que diversos estudis revelen que entre un 64% i un 75% del que se’ns presenta com a “indústria espanyola” de Defensa està sota control estranger. Amb una posició dominant del capital nord-americà. L’anuari “SPAIN Defence and Security Industry 2026 / ‘Les claus per a un cicle expansiu” Eleva a 553 les empreses del sector de la Defensa radicades a Espanya. El 83% d’elles són pimes amb menys de 250 empleats. Però qui porta la veu cantant són els grans conglomerats. https://www.infodefensa.com/file/view/60126
El salvatge augment de la despesa militar aprovat pel govern, sota la pressió dels EUA i l’OTAN, anirà en gran part al complex militar industrial nord-americà. Perquè hi ha signats importants comandes amb empreses estatunidenques, valorats en gairebé 20.000 milions d’euros. I perquè el que s’adjudiqui a la “indústria espanyola” també acabarà, via propietat d’accions, en els comptes de la superpotència. https://deverdaddigital.com/industria-de-defensa-espanola/
I, respecte als interessos d’Israel a Espanya inclouen diverses àrees. Empreses israelianes d’Agri-tech, són presents en la península enfocades a l’agricultura 4.0 i a la gestió de l’aigua. Aquest increment és present en moltes altres àrees tecnològiques com la ciberseguretat, la intel·ligència artificial, les telecomunicacions. la tecnologia de dades, etc. Un altre punt fort de la inversió i presència israeliana a Espanya està en la immobiliària, centrant-se sobretot en les costes. No és de sorprendre en alguns casos, Barcelona per exemple, s’ha assentat aquests anys com el segon punt de destinació turística dels ciutadans de Tel Aviv, únicament per darrere de Nova York. La presència israeliana no acaba aquí. També farmacèutiques a més d’empreses pròpiament digitals. https://www.investinspain.org/content/dam/icex-invest/documentos/publicaciones/doing-business/enespana_49.pdf
Sense menysprear l’editorial israeliana de llibres de text d’anglès per a ESO i Ensenyament Primari Burlington Books , la negativa del qual a utilitzar-los per part dels professionals del sistema educatiu seria una bona aportació, des del nostre país a l’internacionalisme solidari amb Palestina. O la paralització de la mina Iberpotash SA Spain que proveeix de potassa la indústria agrària, química i militar. http://www.cmpa.es/datos/5010/empresas_establecidas_en_el_estado_espa%C3%B1o_7429.pdf
Serem capaços com ens advertia Ché Guevara, de crear un Viet-Nam a casa nostra com a mostra verídica d’internacionalisme proletari respecte a Cuba, Palestina, etc., i deixar-nos d’ardents discursos plens de paraules i sense continuïtat en accions concretes? O, prevaldrem el nostre benestar a costa del malestar aliè?
Josep Cónsola
Maig 2026
