“La guerra mai sorgeix de forma sobtada ni es propaga instantàniament” (*)
Una guerra, a 3.129 kilòmetres de distancia (Barcelona – Kiev) entre persones de pell blanca fa enfervorir els mitjans de premsa escrits i visuals, amb un llenguatge aterridor derivat del emprat en la recent pendèmia. Ara el dolent no es un virus, ara li han donat nom i cognom i caracteritzat com una fera salvatge: És un criminal, diuen, fa bombardejar ciutats, diuen, tots hem de respondre, diuen.
Al igual que amb la parafernàlia pandémica quan sota arrests domiciliaris hom sortia pel balcó o finestreta a picar de mans i quan a les escoles s’atemoria als infants i se’ls allunyava d’avis i avies sota l’amenaça de terribles conseqüències en cas de desobeir. Ara toca posar cartells de no a la guerra, de Putin assassí, i també a les escoles, on els funcionaris de la educació fent el seu paper de servidors de la OTAN, també fan trasllat a les criatures de la versió OTANica d’aquest conflicte armat.
Totes les associacions que reben sucoses subvencions també posaran el lletreret de “solidaritat amb Ucraïna”, sense saber, ni voler saber res més que l’anunci televisiu. Prou informacions hi ha, per qui les vulgui trobar, sobre els desencadenants d’aquest conflicte, no és la meva intenció repetir el que gent prou assenyada ha explicat per activa i per passiva.
D’entrada tal vegada serà il.lustratiu un mapa on es pugui visualitzar la originària Ucraïna i les posteriors anexions a la mateixa portades a terme primer pel tzarisme i desprès pel la URSS:
Després, una imatge sobre la guerra en el Donbass fruit de la seva declaració d’independència la treva final i els acords de Minsk sobre les àrees desmilitaritzades o amb limitació d’armament. Acords que Ucraïna no ha respectat mai doncs ha continuat bombardejant indiscriminadament aquest territori.
I per acabar unes dades sobre aquesta guerra. Morts de militars, de civils, de ferits i de refugiat.
Podem observar que 2.800.000 persones van haver de fugir pels atacs indiscriminats de les forces ucraïneses. Com element curiós cal destacar que a casa nostra no va haver-hi cap campanya d’acollida d’aquesta quantitat de persones que veien com les hordes nazis devastaven els seus pobles i les seves llars. No va haver-hi cap campanya per enviar subministres a Donetsk i Lugansk, no es va enviar armament per tal que poguessin defensar-se, no es van enviar avions per traslladar aquesta gent a casa nostra. Tan sols Rússia i Bielorrússia els va acollir.
Curiós ja que, a semblança de Catalunya, la població de Donetsk i Lugansk van fer un referèndum per la independència el 14 de Maig de 2014, amb participació del 75% del cens electoral i amb uns resultats a favor del 89,7% a Donetsk i d’un 96% a Lugansk. Referèndum fet amb presència d’observadors internacionals. Evidentment els impulsors d’aquest referèndum no eren botiflers com els que van impulsar la consulta a Catalunya, eren gent seriosa que de veritat volien la independència a despit de les conseqüències repressives que el govern d’Ucraïna portés a terme.
La repressió va ser brutal amb gairebé quatre mil morts i nou mil ferits.
En aquesta repressió, van participar de forma decidida membres d’extrema dreta espanyols, que si hi van enviar personal, material militar i diners al batalló neonazi AZOV com podem veure en la documentació següent.
AZOV és el nom que utilitza el batalló especial composat per militants neonazis que com podem veure en la foto l’escut la creu gamada oneja al costat de la de la OTAN, les barbaritats dels quals ha estat sobradament documentada pel que fa a segrestos, tortures, assassinats selectius i destrucció.
Una còpia de la transferència bancària del dia 13 de Gener de 2015 des del banc espanyol Bankia a membres del batalló AZOV. I en una altra còpia dels diners enviats per mitjà de Moneygram i els pagaments fets per comprar roba tèrmica, uniformes i aliments. Tot això amb ple coneixement del govern espanyol.
El 5 de setembre de 2014 es van signar a Minsk un protocol de pau entre el govern d’Ucraïna i les Repúbliques de Donetsk i Lugansk amb presència de representants de la OSCE que constava d’un acord de 12 punts (1) en els quals el primer era un alto el foc immediat, i un dels altre la aprovació d’una Llei per un “Estatut Especial” per a Donetsk i Lugansk. El dia 19 de Setembre es va signar un protocol suplementari en vistes que els acords, des del primer moment, van ser vulnerats per part del govern d’Ucraïna. (2)
En aquest nou document s’establí una línia de demarcació, al costat de la qual es creava una zona lliure d’armament pesat de 15 kilòmetres i una zona desmilitaritzada de 30 kilòmetres. La prohibició de vols de combat sobre la zona de seguretat, la retirada dels mercenaris i la creació d’una missió de la OSCE per supervisar els acords (veure mapa anterior). A despit de tot això, el 2 de Desembre de 2014, el parlament d’Ucraïna va modificar unilateralment la “Llei sobre l’Estatut Especial” signada en el protocol de Minsk.
Però el 20 de Setembre el general superior de la OTAN va dir que la treva, per a ell era “solament de nom” (3)
L’11 de Febrer de 2015 es va signat un nou document (Minsk II) (4) i un paquet de mesures per l’aplicació dels acords de Minsk de l’any anterior. Aquest document acorda un nou alto el foc i una modificació de les zones de seguretat al voltant de la línia de demarcació eixamplant-les a 50 kilòmetres pels sistemes d’artilleria, i a 70 kilòmetres per el MLRS i una zona de seguretat de 140 kilòmetres pels “Tornado-S”, “Uragan”, “Smerch” i missils tàctics “Tochka”. En el punt 11 dels acords hi ha una reforma constitucional per donar cabuda a les reivindicacions de Donetsk i Lugansk sobre l’autogovern local. La OSCE tenia la responsabilitat de vetllar pel seu compliment.
Entre tot això i sent evidents, de nou, les vulneracions dels acords per part del govern d’Ucraïna, la OSCE va preferir mirar cap un altre indret sense prendre cap mesura per obligar a Ucraïna a respectar-los, i fent un buit informatiu per part dels mitjans de comunicació europeus d’aquestes vulneracions i dels atacs militars contra la població de Donetsk i Lugansk.
Però la intel.lectualitat occidental OTANica ha tingut molta cura en esborrar la història que, com va escriure Jaime Semprún “per a ells no és altra cosa que una feina més: esborrar els rastres dels conflictes reals i de les alternatives possibles, i reemplaçar-les per falsos antagonismes exigits per la propaganda del moment” (5)
ANTECEDENTS
Però tot plegat, ho hem de analitzar des d’un temps enrere, a partir de 2008 quan a instàncies de l’OTAN i Estats Units, el govern de Geòrgia va envair Osetia del Sud. Existeix evidència que l’atac de Geòrgia contra Osetia del Sud del 17 d’Agost del 2008 va ser cuidadosament planificat. Els atacs contra Osetia del Sud van ser realitzats desprès de l’acabament de les maniobres militars a Geòrgia entre els dies 15 al 31 de Juliol de 2008 amb el nom de “Reacció Immediata” i la participació més d’un miler de soldats nord-americans. I el dia 7 d’Agost forces terrestres i aèries de Geòrgia van atacar Osetia del Sud, que va tenir com a resposta la intervenció militar de Rússia el dia 8.
Una setmana després del bombardeig d’Osetia del Sud per l’exèrcit georgià, Estats Units i Polònia van signar un acord, el 14 d’Agost de 2008, que va permetre a la forca aèria d’Estats Units el desplegament de “missils interceptors” en territori polonès.
Ja amb anterioritat, l’1 i 2 de Juliol de 2008, un apèndix de l’OTAN, “L’organització per la Democràcia i el Desenvolupament Econòmic” (GUAM) que te com objectiu estendre la seva influència fins el cor de l’antiga Unió Soviètica, va reunir-se a Batumi (Geòrgia) amb assistència dels presidents d’Azerbaijan, Geòrgia, Ucraïna, Polònia i Lituània (Ilham Aliyev, Mikheil Saakashvili y Viktor Yushchenko, Lech Kaczynski i Valdas Adamkus respectivament). El tema de la cimera va ser “GUAM – Integració de l’est d’Europa” des del punt de vista econòmic i estratègic militar amb la finalitat d’aïllar Rússia. (6)
Com assenyala Clausewitz, “L’objectiu polític, com a mòbil primari de la guerra, serà la norma per aconseguir aquest objectiu per mitjà de l’acció militar… Si el propòsit de la guerra es un equivalent de l’objectiu polític, l’acció militar generalment minvarà quan l’objectiu polític minvi”. (7) I l’objectiu polític de l’OTAN no ha estat mai altre que encerclar les democràcies populars de l’est d’Europa i la antiga Unió Soviètica. I en l’acció encaminada a esborrar qualsevol vestigi dels intents socialitzants ha creat per mitjà d’operacions militars directes, (com en el cas de ex Iugoslàvia) o encobertes amb les nomenades revolucions de colors) uns governs titelles els quals ha omplert de material militar apuntant cap uns indrets en els quals encara no ha pogut imposar un govern a la seva mida. I si la acció militar ha minvat una mica ha estat per donar-se compte de la escassa possibilitat d’aconseguir els seus objectius polítics i en la guerra en la qual els integrants no poden desarmar a l’altre per complert, els motius per la pau apareixeran i desapareixeran d’acord amb les probabilitats d’èxits futurs i de la despesa necessària per a l’ús de la força (8)
Les observacions de Clausewitz no son tan sols imprescindibles pels lectors vinculats amb la tècnica militar, sinó per aquelles persones que, estimulats per la realitat conflictiva i caòtica d’aquest segle, intentin dilucidar per mitjà del pensament reflexiu la maquinària social existent (9)
Així doncs, primer de tot hem de pensar en considerar la guerra no com un element independent sinó com un instrument polític. Només des d’aquest punt de vista evitarem caure en contradiccions, i podrem fer una apreciació intel.ligent de la seva totalitat (10)
El 17 d’Agost de 2020, el Ministeri de Relacions Exteriors de Rússia va declarar que l’augment de la presencia militar dels Estats Units a Polònia “agreuja la difícil situació prop de les fronteres occidentals de Rússia, faciliten una escalada de les tensions i augmenten el risc d’incidents”. (11)
El Transnational Institute va fer un anàlisi al Novembre del 2020 en el que afirma de els Estats d’Europa de l’est s’han convertit en els obedients satèl.lits de Washington, competint entre sí per veure qui és més servicial (12) I ho hem pogut comprovar precisament aquest mes de Febrer en que Polònia, Hongria, Romania, i d’altres que s’han caracteritzat pel rebuig a acceptar qualsevol immigrant amb independència dels motius o riscos i ara s’esbatussen per “acollir” refugiats ucraïnesos (Incloent Espanya que en el mateix temps impedeix la entrada de immigrants molt més depauperats que els ucraïnesos, per la frontera de Melilla)
Una característica especial és que la propaganda fa elogi i esperona a que els homes deixin les seves famílies a qualsevol país i ells tornin a defensar Ucraïna de l’atac rus. Quina diferència respecte a Síria en la qual s’esperonava precisament als homes i especialment en edat de prestar servei militar a que abandonessin el país i així afeblir la resistència contra els invasors nord-americans i els seus socis tan de l’estat islàmic, com turcs o kurds.
Clausewitz descriu que el planteig d’una guerra inclou tot l’acte de guerra, i , a través seu, es converteix en una acció única que ha de tenir en compte una finalitat última molt precisa. No s’inicia una guerra, o al menys no s’hauria d’iniciar si s’actua amb sensatesa, si no es te la resposta a la següent pregunta: Què és el que s’aconsegueix per mitjà de la guerra i en la guerra? Lo primer és la finalitat última, lo segon la finalitat intermèdia. Aquesta idea determina tot el desenvolupament d’una guerra, decideix tan els mitjans emprats com el nivell agressiu necessari . (13)
Potser cal doncs, preguntar ara què vol aconseguir Rússia i perquè ha decidit no emprar tots els mitjans de que disposa, doncs com va dir el general de l’exèrcit espanyol retirat, Ayala: “El règim rus hagués pogut arrasar Kiev si ho hagués volgut, però no ha volgut fer-ho”. (14)
El Març de 2016 el Centre Delàs va el.laborar un informe sobre la OTAN en el qual fa les següents consideracions: “El Concepte Estratègic es un document polític aprovat pels Caps d’Estat i de Govern de l’OTAN; no és una norma jurídica. La seva versió més recent va ser aprovada en la cimera de l’OTAN de Lisboa el Novembre de 2010. Segons el Concepte Estratègic, l’OTAN pot actuar més enllà de les seves fronteres front a qualsevol tipus d’amenaça. Permet inclòs portar a terme operacions militars ofensives, al marge de la Carta de les Nacions Unides… La modernització de les bombes nuclears estadunidenques a Europa es pot interpretar com un avís dirigit a Rússia. Que pot portar a una resposta per part de Rússia i a una nova escalada armamentística”. (15)
Doncs bé, la resposta que apuntava fa sis anys el Centre Delàs la hem vist portada a terme en aquests moments doncs aquesta guerra, emulant el que deia Clausewitz, és la finalitat intermèdia per aconseguir com a finalitat el compliment polític per part de l’OTAN de deixar d’assetjar Rússia i allunyar els armaments nuclears estratègics de les seves fronteres.
Sense dubte Rússia tenia coneixement, segons explica Manlio Dinucci, de la videoconferència realitzada el 4 de Febrer de 2021, del Secretari General de l’OTAN, Jens Stoltenberg, en la que va fer una crida a estudiants i joves pertanyents a aquest bloc militar a proposar “noves idees per la OTAN 2030”. Això és part d’una estratègia per tal que Universitats i escoles s’impliquin en la estratègia del bloc militar, que inclou un concurs sobre el tema: “Quines seran les amenaces més grans contra la pau i la seguretat el 2030 i com tindrà l’OTAN que adaptar-se per a combatre-les”
Els joves ja disposen d’un llibre de text sobre aquest tema. Porta per nom “NATO 2030: United for a New Era” i és un text redactat per 10 “experts” nomenats pel secretari general de l’OTAN. Entre ells lo bo i millor de cada casa incloent els personatges que van destrossar la ex Iugoslàvia i massacrar la població de Sèrbia.
L’informe d’aquests experts descriu un món caracteritzat per “Estats autoritaris que tracten d’estendre el seu poder i influencia. Rússia, segons aquests experts, és la “principal amenaça que l’OTAN te davant seu en aquest decenni”. Tanmateix l’informe proposa reforçar les forces de l’OTAN, particularment en el flanc oriental, dotant-les de “capacitats nuclears acurades”, adaptades a la situació creada desprès que Estats Units tranqués el Tractat sobre Forces Nuclears d’Abast intermedi (INF). Demanant que Estats Units despleguin en Europa les noves bombes nuclears B61-12, i els nous missils nuclears d’abast intermedi. (16)
Tal vegada ara podem començar a entendre les reaccions europees que no estan allunyades de la famosa Agenda 2030 que ja he comentat en altres ocasions, estretament lligada al Gran Reinici i a la Nova Normalitat, entesa aquesta com un canvi total del sistema polític mundial en el que no tenen cabuda els anotats en una llista negra.
La OTAN ja preparava aquest escenari des de feia temps, hi ha suficients elements de judici per senyalar-ho, i el trencament d’acords signats per part d’Estat Units i l’OTAN no és cap novetat, com tampoc és cap novetat els centenars de milers o milions de morts que les seves accions han provocat arreu del món. En la majoria d’indrets els hi ha sortit bé, però de tan en tan s’han trobat amb algun ós que no es senzill rossegar. Aquest ha estat històricament el cas de Corea, Vietnam, Laos, Cambodja, Cuba, i més recentment Bielorússia, Síria, Veneçuela, Nicaragua i ara Rússia.
La guerra mai por dissociar-se de la negociació política, i si això passa en algun lloc, totes les ratlles del sentit (comú) es trencaran (17) I tal com anem veient la negociació política entre el govern d’Ucraïna i de Rússia s’està portant a terme. Els resultats dependran majorment de la pressió que la OTAN exerceixi sobre el seu govern titella d’Ucraïna i de la visceral resposta dels súbdits europeus d’Estats Units, per als quals no els importa en absolut que la vida del éssers humans es sacrifiqui davant els seus Deus de l’ambició, el poder i el terror.
En aquesta situació, la millor defensa és un bon atac.
Josep Cónsola
Març 2022
REFERÈNCIES
(*) (Karl Von Clausewitz. De la guerra. Ed. Distal. Buenos Aires. 2003. Pàg. 32)
(1) (Protocolo de Minsk. Organización para la Seguridad y la Cooperación en Europa. 5 de Setembre de 2014)
(2) (Memorandum of 19 September 2014 outlining the parameters for the implementation of commitments of the Minsk Protocol» Organización para la Seguridad y la Cooperación en Europa. 19 de Setembre de 2014)
(3) (Nato top general says truce ‘in name only. BBC News. 20 de Setembre de 2014.)
(4) (rus_ocred.pdf. 11 de Febrer de 2015)
(5) (Jaime Semprún. El abismo se repuebla. 2016)
(6) (Michel Chossudovsky: El corredor eurasiático: La geopolítica de los óleos y gasoductos y la Nueva Guerra Fría)
(7) (Karl Von Klausewitz. De la guerra. Pàg. 37)
(8) (Karl Von Klausewitz. De la guerra. Pàg. 59)
(9) (Francisco Moglia. Traductor del llibre de Clausewitz)
(10) (Karl Von Klausewitz. De la guerra. Pàg. 51)
(11) (M.K. Bhadrakumar. Russia takes Europe’s support to calm Belarus, Indian Punchline, 18 d’Agost de 2020)
(12) (ACHIN VANAIK. CASUS BELLI: CÓMO LOS ESTADOS UNIDOS VENDEN LA GUERRA.Transnational Institute. Novembre 2010)
(13) (Karl Von Klausewitz. De la guerra. Pàg. 269)
(14) (José Enrique de Ayala, General de l’exèrcit espanyol retirat. TV.la noche 24 horas, 3 de març de 2022)
(15) (Centre Delàs d’Estudis per la Pau Barcelona. Treinta preguntas sobre la OTAN. Treinta años después del Referéndum. Març 2016)
(16) (Manlio Dinucci. El futuro que nos prepara la OTAN para el 2030. Febrer de 2021)
(17) (Karl Von Klausewitz. De la guerra. Pàg. 278)
