ELS NOSTRES MORTS

Una persona ha perdut la vida i una altra ha resultat ferida en un accident laboral registrat al voltant de les 12.00 hores de diumenge 10 de febrer al municipi de Sant Just Desvern, a la comarca del Baix Llobregat. Segons ha informat l’Ajuntament, el tràgic incident s’ha produït quan els treballadors estaven treballant el desmuntatge d’una grua fixa d’una construcció quan ha caigut parcialment. (catalunyadiari 10/02/2019)

2017.- ESPAÑA

503.749 “accidents” en el lloc de treball (amb baixa laboral)

Indústria 94.126 (+5,8 respecte a 2016)

Comerç i reparació vehic. 71.934 (+4,1%)

Construcció 59.909 (+14,6%)

Hosteleria 50.927 (+5,8%)

DELS QUALS

618 morts (sense estadístiques per sexe) 3.796 ferits greus (sense estadístiques per sexe)

2017.- CATALUNYA

91.281 “accidents” en el lloc de treball (amb baixa laboral)

Indústria 20.223

Construcció 9.504

Agricultura 1.949

Serveis 59.583

DELS QUALS 54 morts (sense estadístiques per sexe) 532 ferits greus (sense estadístiques per sexe)

I EN ELS CINC ANYS ANTERIORS

ESPAÑA CATALUNYA

2012

totals 400.844 73.702

greus 3.625 568

mortals 444 66

2013

totals 397.051 72.772

greus 3.292 545

mortals 432 50

2014

totals 417.377 77.262

greus 3.234 499

mortals 454 57

2015

totals 449.223 81.872

greus 3.358 539

mortals 500 69

2016

totals 489.065 89.147

greus 3.657 541

mortals 496 68

2017

totals 503.749 91.281

greus 3.796 532

mortals 484 54

En els primers set mesos de 2018 van morir a Espanya 359 treballadors i treballadores en accidents laborals (sense estadístiques per sexe).

Es produeixen irades protestes quan una dona és assassinada pel seu cònjuge, però no existeix cap protesta quan una dona és assassinada per un empresari o empresaria i cap d’ells o elles està empresonat malgrat els 500 assassinats anuals (entre homes i dones) a major glòria del capital.

Haurem de reflexionar el perquè es dóna una publicitat i gran cobertura mediàtica davant una mort derivada de la violència domèstica amb morbositat inclosa i en canvi existeix un espès vel, un silenci total davant

una mort produïda per l’insaciable apetit de benefici de la burgesia. En un cas es denomina violència de gènere però en l’altre no es denomina violència de classe sino “accident”.

I, en la majoria “d’accidents” de treball resulta que la responsabilitat la fan recaure a les persones que estan treballant, que si no han anat prou en compte, que si no han seguit unes normes establertes, que han passat per alló on no debien, que no s’havien posat el casc, que no van fer cas dels cartells, que … Es a dir, qualsevol cosa per difuminar els autèntics responsables dels incremets dels ritmes de producció i de la manca de formació professional o l’exigència de realitzar tasques per a les quals no estàven contractats.

Es fan servir arguments iguals que els utilitzats per les formacions d’extrema dreta quan diuen que si les dones son agredides es perquè provoquen, que van vestides de qualsevol manera, que beuen o es droguen, etc. es a dir justificatives de les agresions i disculpatòries dels agresors.

Mentres acceptem que per referir les agresions vers només les dones s’utilitza el concepte “violència de génere” i les agresions a homes i dones que venen la seva força de treball s’utilitza “accident de treball” farem un flac favor al millorament de les condicions laborals de milers d’homes i dones.

Al voltant d’això, repassant minuciosament els programes electorals de les formacions que s’autodenominen d’esquerres, per més radicals que apareguin, no existeix cap esment a la violència de classe, no es reclamen tribunals especials per a prevenir les males condicions de treball, és d’imaginar que s’arriba a la conclusió “que és cosa dels sindicats”, i que la societat en general no ha de preocupar-se d’aquestes “coses”. Mantenint aquests punts de vista i relegant a l’oblit els 500 morts anuals i els milers d’invàlids, s’afavoreix, encara sense voler-lo, els postulats de la burgesia als quals es diu voler combatre. Per tant es urgent incorporar en plenitut d’igualtat a la violència de génere, o fins i tot prioritàriament, el concepte “violència de classe” ja que afecta a centenars d’assassinats i milers d’invàlids i inválides.

josep cónsola

febrer 2019