DE L’ARSENAL EDGEWOOD A SILICON VALLEY

8 juny 2025

El Cos Químic de l’Exèrcit dels Estats Units es remunta a la Primera Guerra Mundial amb la creació d’una unitat especialitzada en gas per a la Força Expedicionària Estatunidenca (AEF) a Europa. El Departament de Guerra va crear el Servei de Guerra Química (CWS) el 2 de juny de 1918. El CWS va entrenar i va equipar a la AEF per al combat químic. (1)

De 1948 a 1975, el Cos Químic de l’Exèrcit dels Estats Units va realitzar recerques classificades amb subjectes humans en les instal·lacions de l’Arsenal de Edgewood, a Maryland. Aquests experiments van començar després de la fi de la Segona Guerra Mundial i l’objectiu era avaluar l’impacte en el personal militar de productes farmacèutics, psicotròpics i vacunes en col·laboració amb la farmacèutica Glaxo. (2)

A partir d’aquest any 2025, The Defense Innovation Unit DIU (Unitat d’Innovació en Defensa) dels Estats Units usaran eines d’intel·ligència artificial facilitades per l’empresa tecnològica Scale AI. L’estat final del sistema accelerarà la presa de decisions, cosa que permet als planificadors sintetitzar més ràpidament grans quantitats d’informació, generar múltiples cursos d’acció i realitzar jocs de guerra impulsats per IA per a anticipar i respondre a suposades amenaces. (3)

La Unitat d’Innovació de Defensa va subratllar que aquest nou sistema s’usarà primer en el Comando de l’Indus-Pacífic (INDOPACOM) i en l’Europeu (EUCOM) per a donar suport a les activitats de planificació de missions bèl·liques, com l’assignació de recursos o l’avaluació d’estratègies. (4)

La guerra d’Ucraïna ha demostrat que la dependència de l’exèrcit estatunidenc de costoses “peces claus”, com a portaavions, submarins nuclears, bombarders B-52, tancs Abrams i sistemes de míssils antiaeris Patriot, ha estat en gran manera ineficaç. La guerra moderna ha evolucionat per a utilitzar eixams de drons barats que poden aclaparar a armes que són, en general, moltíssim més cares. Els sistemes de nova generació han demostrat ser molt més eficaces. (5)

Silicon Valley, històricament poc inclinat a col·laborar amb la indústria de defensa, ha estret els seus llaços amb el Pentàgon en els últims mesos. Fa un any, els creadors de ChatGPT ja havien flexibilitzat la seva política per a autoritzar col·laboracions amb l’exèrcit, al mateix temps que incorporaven a l’antic director de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) i reclutaven l’agost de 2024 a Sasha Baker, que havia estat responsable del Pentàgon sota el mandat de Biden, per a dirigir un equip dedicat a les anomenades “polítiques de seguretat nacional”. El 6 de desembre de 2024, ANDURIL i PALANTIR, dues de les principals empreses centrades en la tecnologia de guerra i estretament vinculades amb Peter Thiel (multimilionari cofundador de Paypal i primer finançador de Facebook), van anunciar la creació d’un consorci “destinat a garantir que el govern estatunidenc lideri el món de la intel·ligència artificial”. (6)

Empreses com Microsoft o Amazon protegeixen les telecomunicacions ucraïneses i hi ha empreses emergents que es dediquen a processar comunicacions russes. Són alguns exemples de com la tecnologia és determinant en la guerra d’Ucraïna. Sense la intel·ligència i tecnologia que els Estats Units va cedir en els primers dies de conflicte, l’Exèrcit ucraïnès no hauria resistit l’embat rus a Kíev. “Ja no importa que gran sigui un exèrcit, sinó la seva capacitat estratègica i tecnològica”. (7)

El llibre “Unit X: How the Pentagon and Silicon Valley Llauri Transforming the Future of War” de Raj Shah i Christopher Kirchhoff, escrit pels mateixos fundadors de Defense Innovation Unit (DIU), escriuen que en un món on un algorisme pot decidir el destí de qualsevol ciutat, recorden que la veritable innovació no està en el codi, sinó a reinventar les institucions que el governen. (8)

Figures prominents de la indústria tecnològica gaudeixen d’immunitat. Per què ningú recorda els dotze judicis posteriors a Nuremberg en els quals es van condemnar executius de diverses empreses, entre elles IG Farbenindustrie AG, que va ser un conglomerat alemany de companyies químiques fabricants dels gasos per als camps d’extermini (BASF, Bayer, Hoechst, Agfa, Chemische Fabrik Griesheim-Elektron i Chemische Fabrik vorm)?

El judici contra IG Farben va tenir lloc del 14 d’agost de 1947 fins al 30 de juliol de 1948. Els acusats eren vint-i-quatre alts executius d’I. G. Farbenindustrie AG, entre ells, el president del Consell de Supervisió, els dinou membres del Consell d’Administració i quatre directors. Carl Krauch, químic i president del Consell de Supervisió, va ser el principal acusat en aquest procés. (9)

Els estatuts de la CPI (Cort Penal Internacional) que són lletra morta, reconeixen explícitament diverses formes de complicitat. Entre elles s’inclou el subministrament de les eines i el suport necessari per a cometre crims de guerra i genocidi, però la CPI al servei dels Estats Units, la Unió Europea i la Gran Bretanya, mira cap a un altre costat. Si aquesta Cort estigués al servei d’un hipotètic dret internacional, els executius tecnològics de Silicon Valley i altres, les innovacions dels quals es dirigeixen cap a la violència a gran escala, haurien d’asseure’s en el banc dels acusats, com en els judicis posteriors a Nuremberg citats.

“La intersecció de la tecnologia avançada i la guerra, impulsada per poderosos magnats de la tecnologia, il·lustra una realitat esgarrifosa: les eines dissenyades sota una propaganda per a millorar la vida de les persones i evitar sofriments, s’estan utilitzant per a destruir i devastar. Pitjor encara, sembla que camps de guerra com Gaza es consideren espais de proves relativament lliures de riscos per a aquests sistemes tecnològics”. (10)

Un llarg camí des del Servei de Guerra Química (CWS) fins a la Unitat d’Innovació i Defensa (DIU) en el qual la ciència i les seves aplicacions tecnològiques, els seus investigadors, els seus finançadors, han estat al servei exclusiu de la guerra com a element col·lateral a l’acumulació de capital.

En aquest entramat dues preguntes: On queda reclòs el proletariat? Aquests mecanismes tecnològics, quin futur sotgen per a la lluita de classes? No es tracta de respondre ara, però és exigible preguntar-se molt i indagar si es vol ser subjecte social en les finalitats i objectius de tot això.

Josep Cónsola

Juny 2025