INFORMACIÓ VERSUS CONEIXEMENT

“Tant per al comportament maquínic com per a l’humà, en la societat del coneixement la base està donada, en conseqüència, per la informàtica, que serveix per a programar seqüències funcionals. Es treballa amb processos descriptibles i mecànicament re-executables, amb mitjans formals, per una seqüència de senyals (algorismes). Això sona bé per al funcionament de canonades hidràuliques, aparells de fax i motors d’automòbils; està molt bé que hi hagi especialistes en això. Tanmateix, quan el comportament social i mental dels éssers humans és també representable, calculable i programable, estem davant una materialització de les visions de terror de les modernes utopies negatives”. Robert Kurz. La ignorància de la societat del coneixement.

En la dècada de 1990, el terme “societat del coneixement” va suplantar al terme “societat de la informació”.

En anteriors escrits he afirmat que la imposició de l’experiment social sota el subterfugi pandèmic, tenia com un dels seus objectius (al marge de la reestructuració econòmica i financera) extreure milers de milions de dades personals d’una part a una altra del planeta. Els arrestos domiciliaris van impulsar una desenfrenada utilització de les plataformes virtuals en les quals es bolcaven pensaments, fotos, converses, queixes, acceptacions, crítiques, pors, emocions…, que eren raptats pels diferents operadors al servei tots ells de les ordres emanades des de les cúpules del poder de l’Imperialisme S. A.

Així mateix, els historials mèdics personals, en teoria emparada la seva confidencialitat per les lleis de Protecció de Dades han passat tots a les mans dels complexos farmacèutics, financers i militars.

Sabien per endavant els gustos, les preferències de compra, que es menjava, quina roba s’usava, quines pel·lícules es miraven, quins llocs es visitaven…, ja que a través dels “memes”, “selfies”, WhatsApp i videotelefonades ja fa anys que s’estan acumulant dades sobre el comportament de milers de milions de persones encara que aquestes dades no establissin un model de comportament per a un “succés determinat” afí a tothom.

El concepte “meme” va ser encunyat en 1976 per Richard Dawkins, que segons les seves paraules, és “una idea, comportament o estil que s’expandeix de persona a persona dins d’una cultura”. Aquest concepte enclavat en l’obra de Dawkins “El gen egoista”, model actualitzat de la supervivència del més apte ha estat traslladat al que es diu la “transmissió cultural” en l’era d’internet que depèn en bona part de simples fotos, vídeos o textos que utilitzen la pueril idiotesa per a transmetre una “informació” i que a l’igual de l’expressat per Dawkins, els memes solen ser una idea que busca el contagi.

La psicòloga Susan Blackmore afirma que per a entendre per què alguns memes tenen èxit i altres no cal entendre el procés de selecció natural de Darwin: “Així que el que ocorre amb els memes és realment el mateix que ocorre en biologia” https://www.bbc.com/mundo/noticias-48092621

Tot això forma part de les recerques de l’anomenada Intel·ligència Emocional Artificial, també coneguda com a Computació Afectiva, que es refereix a la branca de la Intel·ligència Artificial que té com a objectiu processar, comprendre i fins i tot replicar les emocions humanes.

En 2009, Rana el Kaliouby i Picard van fundar Affectiva, una empresa d’Intel·ligència Emocional Artificial amb seu a Boston. La cambra de l’usuari captura les seves reaccions mentre mira un anunci. Aplicant aquesta tècnica que analitza l’expressió facial, la parla i el llenguatge corporal, poden obtenir una visió completa de l’estat d’ànim de l’individu amb uns nivells de precisió del 90% a causa dels conjunts de proves de sis milions de cares de 87 països diferents utilitzats per a entrenar algorismes d’aprenentatge profund. A partir d’un conjunt de dades divers, la Intel·ligència Artificial cataloga quins senyals de llenguatge corporal i patrons de parla coincideixen amb diferents emocions i pensaments. https://telefonicatech.com/blog/puede-la-inteligencia-artificial-entender-las-emociones

De fet, existeixen diversos programes informàtics capaços d’arxivar les emocions i els estats cognitius de les persones mitjançant l’anàlisi de les expressions facials, les mirades, els gestos i el to de veu, com el model lingüístic per a aplicacions de conversa LaMDA de Google. “D’aquesta manera, la “màquina” no sols reconeix si estem contents, tristos, cansats o serens, sinó que al seu torn “aprèn” les dades associades a les emocions. I és capaç de replicar-les”. https://am.pictet/és/blog/articulos/innovacion/intel·ligència-artificial-sentiments-futur

Si realitzem un croquis de l’anomenada Intel·ligència Artificial podem establir que les maniobres per a la seva implantació global amb anterioritat al 2020 no eren les totalment requerides per les grans corporacions degut a la falta de “dades”. Aquestes dades necessàries per al funcionament de la “Intel·ligència emocional” són emmagatzemades, mitjançant un minat, en bases de dades per a transformar-les en controladors de les emocions humanes.

A nivell de laboratori les dades representen tan sols un petit índex tendencial, però emplenar les expectatives del control social global precisa una àmplia mostra i que millor manera d’aconseguir-la que tancant a centenars de milions de persones a la seva casa, aïllant-los d’amics i familiars, expressant el seu terror, la seva impotència, els seus interrogants, els seus acataments, els seus desacords…

Les “informacions” que promouen estats anímics de temor, rebuig, llàstima o admiració davant esdeveniments diversos (inundacions, terratrèmols, incendis, guerres, etc.) suposen solament poder establir unes pautes de comportament regionals o disperses. Feia falta que algun organisme internacional amb una certa aurèola d’autoritat, imparcialitat i bondat establís un esdeveniment que afectés el conjunt de la massa humana del planeta. Aquest organisme va ser l’anomenada Organització Mundial de la Salut. Organisme que la propaganda defineix com a apolítica i benefactora, quan en realitat no és una altra cosa que una marioneta a sou del gran conglomerat farmacèutic – químic – militar. I que una institució espanyola en absolut enfrontada a l’Imperialisme S.A. com és el Real Institut Elcano constata que “L’OMS es va formar en l’entorn polític de la postguerra i la Guerra Freda, sota una gran influència dels EUA”. https://www.realinstitutoelcano.org/analisis/la-oms-en-su-encrucijada/

I l’Imperialisme S.A. va ordenar a l’OMS declarar una pandèmia mundial davant la qual s’hauria de paralitzar la vida i tancar a centenars de milions de persones en arrestos domiciliaris l’única relació dels quals amb familiars, amics, veïns…, fos a través de les xarxes informàtiques, canalitzant aquestes els fluxos d’informació necessaris per a nodrir els algorismes de l’anomenada Intel·ligència Artificial.

Una magna operació en la qual han estat involucrades les grans economies mundials amb independència del color de les seves banderes, al mateix temps que han obligat les nacions subordinades a sumar-se als seus dictats. Si en algun cas, algun dirigent polític perifèric ha intentat enfrontar-se a aquestes ordres, curiosament “ha mort” als pocs mesos: Pierre Nkurunziza (Burundi), John Magufuli (Tanzània), Jovenel Moïse (Haití) o s’han salvat pels pèls com Andry Rajoelina (Madagascar)

Podem assegurar que l’OMS pertany al nucli dur de l’Imperialisme S.A., tenint als seus directors a sou ja sigui del multimilionari feixista japonès en els anys 90 Ryoichi Sasakawa que va posar al seu titella Hiroshi Nakajima com a director, o dels moderns feixistes nord-americans Gates i Fauci que van posar a Tedros Adhanom Ghebreyesus.

La informació ha estat la peça clau de tot aquest entramat. Qualsevol en qualsevol lloc del món va poder “veure” munts de taüts, encara que les fotos fossin realitzades fora de context i en anys anteriors. Qualsevol va poder llegir en les portades de tots els periòdics “augmenta el número de morts pel covid”. Qualsevol va poder escoltar per la ràdio o la televisió el perill que representava acostar-se a qualsevol persona o sortir al carrer o no posar-se un morrió.

Tot això en absència de “coneixement”. Tot sobre la base de la “informació.

Hem de preguntar-nos quin coneixement han tingut els milers de milions atabalats per les informacions. Hem de preguntar-nos també el perquè de l’apatia per a “conèixer” el que estava ocorrent quan hi havia i hi ha multitud de coneixement que posa en dubte el discurs de les grans corporacions i les informacions tergiversades.

Informació lligada al coneixement existeix, només cal buscar-la, encara que és més còmode visualitzar un “meme” absurd que llegir quaranta pàgines d’informes realitzats per científics que encara no s’han venut a les multinacionals. Mentrestant estan depurant els mecanismes per al control emocional de la humanitat, ja que el control social ja es va demostrar que disposaven d’ell.

Crear nuclis de resistència davant aquesta actitud criminal hauria de ser una tasca prioritària dels qui encara pensin, s’emocionin i lluitin per una societat qualitativament diferent.

Josep Cónsola.  Març 2024