Científic, metge i militant comunista. Va ser catedràtic de Terapèutica de la Universitat de Salamanca i va fundar l’Institut de Recerques Clíniques de Madrid.
Durant la Guerra Civil va ser responsable de la Sanitat del Cinquè Regiment. Va ostentar la Prefectura de Sanitat de Madrid. Director dels serveis sanitaris de l’Exèrcit del Centre, inspector general de Sanitat Militar i des de maig de 1937, sotssecretari de Sanitat del Ministeri d’Instrucció Pública i Sanitat.
Exiliat en la Unió Soviètica va treballar en l’Institut Central de Recerques Científiques i cap del Departament de Patologia Infecciosa i Teràpia Experimental de l’Institut Gamaléya. Era membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de l’URSS i va ser professor de Microbiologia en la Facultat de Medicina i autor de nombroses publicacions científiques internacionals, considerant-se-li el major expert mundial de l’època en efectes nocius dels antibiòtics. Va morir en Ochamchira, Abkhàzia.
