ELISA ÚRIZ PI

(Tafalla, 24 de gener de 1893 – Berlín Oriental, 14 d’agost de 1979)

Elisa Úriz Pi va estudiar a l’Escola de Magisteri a Madrid i va treballar com a professora de música a l’Escola Normal de Mestres de Girona, traslladant-se el 1929 a la de Tarragona. Va contreure matrimoni amb Antonio Sesé, líder sindical i secretari general de la UGT de Catalunya, que va resultar mort durant els successos de Barcelona del 5 de maig de 1937. Va ser becada per la Junta per Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques a Ginebra. Elisa va formar a més part de la Unió de Dones Espanyoles, organització integrada per grups que actuaven a la clandestinitat durant la dictadura, i va participar en el consell de redacció de la revista Dones Antifeixistes Espanyoles amb Dolores Ibárruri, Victoria Kent i Teresa León, entre d’altres. A Elisa se la pot considerar una de les precursores del feminisme, ja que va impulsar les primeres organitzacions defensores dels drets de la dona. Va formar part de la Federació Democràtica Internacional de Dones, de la qual va arribar a exercir la Secretaria.

Es considera a Josefa Úriz Pi i Elisa Úriz Pi com les precursores de la Nova Escola Moderna a Espanya, i precursores del feminisme. Van introduir els avançats mètodes educatius de Ferrer i Guardia, Celestine Freinet, Ovide Decroly i Jean Piaget, entre altres, dècades abans que es comencessin a generalitzar al país

Després d’un viatge de Josefa Úriz a l’URSS el 1934, ella i la seva germana es van afiliar al Partit Comunista de Catalunya. Després de l’esclat de la Guerra civil van jugar un paper determinant a la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Després de l’ocupació de Barcelona per les tropes de Franco es van exiliar a França. Durant l’ocupació francesa van lluitar contra el nazisme al costat de la resistència espanyola a París, formant part del nucli dirigit pels germans Josep i Conrad Miret Musté. Quan aquest grup va ser desarticulat, el 1942, Elisa i Josefa van aconseguir escapar però Conrad Miret va morir a la seu de la Gestapo a París degut a les tortures i Josep Miret va ser assassinat al camp de concentració de Mauthausen.

El 1951 van ser expulsades de França en el marc de l’anomenada Operació “Bolero-Paprika” orquestrada pel govern francès contra militants comunistes i, en un nou exili, es van instal·lar a Berlín Oriental, on van refer les seves vides fins al final dels seus dies.