Mentides i oblits periodistics

29 Setembre 2021

Des del 31 d’Agost, la immensa majoria de noticiosos que s’escriuen o emeten sobre l’Afganistan estan centrats en la discriminació de la dona, centrant-se la majoria d’ells en què les nenes no podran anar a escola i que aquestes estan “segregades per sexes”. Al·ludeixen certs o unes certes periodistes a noms com les “activistes” Zarlasht Mayar o Masouda Kohistani, a saber si són reals o fictícies afirmant que “la segregació de les classes és un començament per a aïllar a les dones de la societat” (1)

Del poc o res que parlen és de la concentració el dia 11 de Setembre de centenars de dones en la Universitat Shahid Rabbani de Kabul i de les seves manifestacions: “Les dones estaran segures ara. Secundem amb totes les nostres forces al nou Govern” “Estem en contra d’aquestes dones que protesten als carrers pretenent representar a les dones afganeses”, “La llibertat és igual a voler a l’antic Govern? No. Això no és llibertat “El Govern sortint abusava de les dones, les contractava només per la seva bellesa”. Després de la concentració les manifestants van sortir al carrer mostrant pancartes en les quals es llegia: “Les dones que han marxat de l’Afganistan no poden representar-nos”, en un clar advertiment a la hipòcrita progresía euronorteamericana. (2)

És d’imaginar que feien referència a dos feministes occidentals: La cantant de pop Aryana Sayeed, fugida en direcció als Estats Units. Segons la pàgina oficial de l’OTAN, Aryana Sayeed és considerada l’artista femenina més coneguda i establerta i una defensora de les dones i els drets humans de la generació actual de l’Afganistan. Nascuda a Kabul Aryana va abandonar el país del seu naixement a una edat primerenca degut a la llarga guerra civil; inicialment va emigrar al Pakistan amb la seva família i després d’una breu reubicació a Suïssa, finalment es va establir a la seva ciutat natal actual de Londres. En els últims anys, Aryana ha passat la major part del seu temps dins de l’Afganistan mentre s’exercia com a entrenadora en el programa de talents internacionalment conegut The Voice i com a jutgessa en el programa de televisió més gran de l’Afganistan, The Afghan Star. En 2018, també es va exercir com a jutge internacional en The World’s Best de CBS USA. (3)

I la directora de cinema Sahraa Karimi fugida a Ucraïna. Katayoon Shahabi, produirà la pel·lícula “Flight from Kabul”, igual que la presidenta de l’Acadèmia de Cinema i Televisió d’Eslovàquia, Wanda Adamik Hrycova. Aquesta última va ajudar a Karimi a fugir de l’Afganistan i assegurar el pas a Ucraïna. Karimi va estudiar a Eslovàquia i té la ciutadania eslovaca. (4)

Curiosament les dues “emblemàtiques “activistes afganeses”, una té la nacionalitat anglesa i l’altra la nacionalitat eslovaca.

RET International, és membre de la Xarxa Interinstitucional per a l’Educació en Situacions d’Emergència (INEE – www.ineesite.org) és una xarxa global de representants d’organitzacions no governamentals, l’ONU, organismes privats, governs, institucions acadèmiques… Doncs bé, des de 2001, RET forma part del Comitè Directiu de la INEE i en el 2010 posseeix la seva Presidència juntament amb el Banc Mundial. (5)

Un dels grans contribuents és el Departament d’Estat nord-americà, a través de l’Oficina de Població, Refugiats i Migració, la qual en la seva pàgina web davant la pregunta sobre les activitats que finança respon. “Les ONG que reben diners de l’Oficina estan obligades a seguir alguna directriu? Sí. L’Oficina finança projectes que s’ajusten a la missió de l’Oficina” (6)

Dita ONG, publicava un informe a l’octubre de 2015 que portava per títol “Afganistan: Una reflexió sobre protecció de dones joves afganeses” en el qual assenyalava que: ”A l’Afganistan només mestres poden ensenyar a dones i nenes, la qual cosa agreuja la situació atès que en general hi ha un major nombre de mestres acreditats; encara avui és així. Aquests elements generen una escassetat crònica de classes de primària per a dones, i les poques que existeixen han d’atorgar prioritat a les nenes en edat per a aquest nivell d’estudi… A més les classes no poden ser mixtes, no solament en termes de gènere sinó pel que fa a grups d’edat i situacions de vida (dones casades no poden estar en el saló de classes amb nenes verges). L’espai insuficient a les escoles va produir l’exclusió definitiva de moltes joves, els qui es van veure forçades a perdre anys d’escolaritat.” (7)

Encara que curiosament en aquell moment cap periodista escrivia sobre això, perquè del que es tractava era d’encobrir el règim invasor euro-nordamericà. És que els/les periodistes canalles s’han assabentat ara del sistema d’ensenyament diferenciat per sexes a l’Afganistan?

Però aprofundint més en el tema de la diferenciació per sexes, poques o cap notícia apareix en els mitjans sobre la implantació a les escoles públiques dels Estats Units i Europa sobre aquesta qüestió. Sobre aquest tema és interessant l’estudi de recerca realitzat l’any 2013 per MARÍA CALVO CHARRO. Professora Titular de Dret Administratiu de la Universitat Carles III. (UNED. Revista de Dret Polític Núm. 86, gener-abril 2013, págs. 159-194) amb el títol ELS COL·LEGIS DIFERENCIATS PER SEXE AlS ESTATS UNITS: CONSTITUCIONALITAT I ACTUALITAT D’UNA TENDÈNCIA IMPARABLE, en el qual afirma: “En els últims anys Estats Units ha experimentat el ressorgir de l’educació diferenciada per sexe amb el suport de polítics de molt diferents tendències, educadors, pares, uns certs sectors feministes, així com associacions de defensa dels drets dels afroamericans i altres minories.

Les experiències diferenciades en centres públics han crescut considerablement a l’empara d’aquesta Llei que a més permet que aquest tipus de centres, malgrat ser públics, puguin rebre finançament addicional, aportacions econòmiques i donacions d’entitats i subjectes privats desitjosos de donar suport a aquests projectes. Gràcies a la qual cosa s’han pogut obrir diversos centres femenins i masculins a Bronx, Queens i també a Chicago, Philadelphia, Dallas i Austin, en els quals s’estan aconseguint taxes d’èxit escolar abans impensables entre minories desfavorides. L’educació separada per sexe ha estat especialment incentivada per grups de defensa dels drets civils de minories, que ho consideren un model òptim per a superar el dèficit educatiu històric d’afroamericans i llatins. De fet, les experiències en aquest sentit, àmplia i expressament secundades pel President Obama i el Secretari d’Educació Duncan, estan donant magnífics resultats que superen totes les expectatives.

En altres països també s’ha obert un intens debat públic sobre l’eficàcia de l’educació diferenciada, els seus avantatges i desavantatges estan sent analitzades en profunditat. I en molts d’ells la discussió i l’anàlisi ha deixat ja pas a l’adopció de mesures concretes, com la creació de col·legis públics «single-sex» o la separació dins d’un mateix col·legi de classes de nens i classes de nenes durant determinades edats. Com a exemple, podem citar el cas de Nova Gal·les del Sud, l’estat amb més població d’Austràlia, on les sol·licituds de plaça en escoles públiques mixtes es va reduir, ja en el 2001, en un 50% Un altre exemple el trobem en els Lander alemanys de Berlín i Renània del Nord-Westfàlia, on, des de 1998, per iniciativa dels socialistes i els verds i amb suport dels moviments feministes, després d’una seriosa recerca, es van autoritzar les classes diferenciades per sexe. A França, l’educació mixta va començar a qüestionar-se seriosament a partir de la publicació del controvertit llibre del sociòleg (especialista en temes d’adolescència, joventut i família) Michel Fize (2003), -Els paranys de l’educació mixta-, on exposa com l’educació mixta al país gal no ha aconseguit assegurar la igualtat d’oportunitats ni de sexes. En Québec, el prestigiós Consell Superior de l’Educació, en un informe de 1998, va estimar necessària una radical reforma pedagògica encaminada a separar noies i nois a les escoles. Mesura que de fet ja s’està aplicant. A Suïssa, el debat es va reobrir en 1993 arran d’una Conferència de Directors Cantonals d’Educació. En les conclusions finals es proposava que, per a eliminar els estereotips i atendre millor les necessitats de les noies, calia adoptar els mitjans que fossin necessàries, incloent la separació de sexes, amb la finalitat d’aconseguir un ensenyament individualitzat i diferenciat.” (8)

En el “occident civilitzat”, la diferenciació educativa per sexes es defensa i empara sobre la base d’estudis pedagògics i per a protegir nenes i adolescents de la prepotència dels homes, principalment en primària i secundària. En el “orient fonamentalista” s’anatematitza i se li dóna el nom de segregació.

I parlant de “segregació” a l’escola, un recent informe de maig de 2021 publicat per ESADE (EsadeEcPol ) i Save the Children, mostra que Espanya és un dels països de l’OCDE que mes segrega a l’alumnat segons el seu nivell socioeconòmic, només per darrere de Turquia i Lituània. Segons José Montalbán, economista i professor en el Institute for Social Research (SOFI) de la Universitat d’Estocolm, la segregació seria “la concentració d’un grup de la població determinada: Per exemple, immigrants versus no immigrants o rics versus pobres en un lloc molt determinat que, en aquest cas, són els centres educatius”. Perquè no hi hagués segregació, un 32% de l’alumnat més desfavorit hauria de canviar de col·legi. Normalment vas al col·legi que està més prop de la teva casa. Si ja de per si mateix hi ha segregació residencial alta. Això implica que els xavals d’un barri, més pobres, no es barrejaran amb els d’altres barris més rics” (9)

Espanya té un greu problema de segregació escolar, entesa com la concentració de nens de famílies pobres en centres concrets d’un municipi o una autonomia enfront de col·legis privilegiats, amb una presència escassa de rendes baixes, en els mateixos barris o territoris.

Aquestes escoles i instituts, les més exposades al fracàs escolar, es consideren centres segregats quan el percentatge d’alumnes amb famílies desfavorides i amb baixa formació supera el 25% i es denominen col·legis “gueto” quan la concentració és superior a la meitat dels estudiants.(10)

No es tracta en aquest escrit d’aprofundir en el debat sí o no escola mixta, tan sols apuntar que la informació o desinformació periodística que arriba als nostres ulls i oïdes ja de per si mateix és segregadora, oculta diferents realitats en diversos països, per a centrar-se solament a seguir les ordres dels qui intenten desesperadament justificar la injustificable invasió d’un país durant vint anys i l’assassinat de centenars de milers d’homes, dones, nens i nenes per a imposar “manu militari” la civilització occidental.

Per a això cobren els/les periodistes canalles.

Josep Cónsola
Setembre 2021

REFERÈNCIES

(1) (https://www.dw.com/es/afganist%C3%A1n-las-mujeres-podr%C3%A1n-estudiar-pero-separadas-de-los-hombres/a-59159689)

(2) (https://www.dw.com/es/afganist%C3%A1n-mujeres-manifiestan-apoyo-a-talibanes-en-kabul/a-59156780)

(3) (https://nato-engages.org/speakers/aryana-sayeed/)

(4) (https://womenandhollywood.com/sahraa-karimi-is-making-a-film-about-her-escape-from-afghanistan/)

(5) (https://es.theret.org/donors-partners/)

(6) (https://www.state.gov/population-refugees-and-migration-funding-opportunities/)