LA CONFEREN-CIA, A MUNIC

21 Febrer 2024

Entre els dies 17 i 19 de febrer de 2024 s’ha realitzat l’anomenada Conferència de Seguretat de Munic (1)

En ella s’ha editat un document de 127 pàgines que porta per títol Lose-Lose? (Perdre-perdre?) el qual no té desaprofitament. (2)

Segons el citat document el món es divideix en dos hemisferis, però no hemisferis geogràfics, sinó en l’hemisferi “autocràtic” i l’hemisferi “democràtic”. Evident aquest últim és el representat pels il·lustres participants en la citada conferència dels quals realitzaré un breu repàs. Però abans tal vegada resulta il·lustratiu conèixer algunes expressions d’aquest document:

la Xina, potser el major beneficiari de l’ordre econòmic liberal, i altres rivals autocràtics senten que els Estats Units està restringint les seves aspiracions i estan pressionant enèrgicament per a obtenir una porció encara major del pastís… A Europa de l’Est, les ambicions imperials de Moscou han iniciat una guerra i han soscavat totes les visions d’una seguretat cooperativa per al futur previsible… Molts observadors temen una escalada de violència similar a l’Indus-Pacífic. La creixent militarització de la seva perifèria marítima per part de la Xina ja genera temors que Pequín estigui tractant de convertir a Àsia Oriental en el seu territori exclusiu i esfera d’influència.

A Occident, cada vegada més governs prefereixen restringir la cerca de beneficis mutus a estats políticament afins. Davant el revisionisme autocràtic i la “conversió de la interdependència econòmica en una arma”, els líders liberals democràtics han intensificat amb èxit la cooperació dins de grups basats en valors, des de la UE i l’OTAN fins al G7… “hauríem de comerciar més amb els nostres amics que amb els nostres adversaris o competidors, fins i tot si això significa que incorrem en pèrdues de benestar… Una distinció més clara entre “amics” i “adversaris” s’aplica tant a la seguretat com a l’economia. .. Des de la perspectiva de la majoria dels europeus, la seguretat ja no es pot aconseguir juntament amb Rússia, sinó només contra ella… La guerra s’ha convertit així en “el principi organitzador de La vida russa” i la “raó de ser de tota la maquinària del putinisme”.

Curiosa paradoxa, ja que els redactors d’aquest informe són els portaveus del “hemisferi democràtic” que des del final de la segona guerra mundial han omplert el planeta de guerres, matances, genocidis, destruccions, fams i misèries. Perquè si no a qui atribuir l’organització dels cops d’estat llatinoamericans dels anys 70 amb la seva seqüela de tortures i assassinats? El cop d’estat indonesi, la guerra permanent contra Iran, destrucció de Iugoslàvia, el genocidi de Vietnam, la destrucció de Iraq, Líbia i Síria. Les matances a Uganda i Burundi, la invasió de Somàlia, les invasions d’Haití, la destrucció de Iemen, els cops d’estat del Pakistan…, I no parlem de les “revolucions de colors” a Kirguizistan, Tunísia, Geòrgia, Egipte, Armènia, Birmània, el Kazakhstan, Bielorússia, Sèrbia… Per a què seguir? Hi ha suficient documentació sobre totes elles si algú està interessat, tan sols donar una ullada a l’estudi titulat “Introducing the Military Intervention Project: A New on US Military Interventions, 1776-2019” realitzat per la investigadora Sidita Kushi, del Departament de Ciències Polítiques d’Universitat Estatal de Bridgewater. (3)

I la documentació suplementària del mateix en: En línia “Supplemental Documentation: Introducing The Military Intervention Project Dataset On Us Military Interventions, 1776–2019” (4)

Però la clau no està en la pantomima de la trobada de Munic, en el qual acudeixen a parlotejar públicament els lacais a sou dels qui prens les decisions, sinó en els anomenats “Retirs Estratègics de Munic (anteriorment “Fòrums Estratègics de Munic”) que reuneixen un grup exclusiu d’entre 30 i 50 líders i pensadors d’alt nivell en un entorn privat i extraoficial per a promoure el debat estratègic sobre les opcions de política exterior i de seguretat internacional i el desenvolupament de prioritats estratègiques per a Alemanya, Europa i la comunitat transatlàntica. A més, les idees i arguments intercanviats brinden aportacions i orientació per a totes les altres activitats del MSC (Conferència de Seguretat de Munic).

Actualment, els Retirs Estratègics de Munic es duen a terme una vegada a l’any en Schloss Elmau, en el sud d’Alemanya, (5) i és aquí on es prenen les decisions estratègiques que posteriorment adopten governs, ong.s, i altres herbes com per exemple el Moviment Europeu com a expressa la seva pàgina web oficial: “Junts per Europa: tot comença amb tu. Imagini un futur en el qual TOTA Europa sigui segura, democràtica i lliure. Ara necessitem la teva ajuda. Doni suport a la seguretat europea, protegeixi la democràcia i la llibertat i faci costat a Ucraïna. Uneixi’s a nosaltres per a construir un demà més brillant, més segur i més unit”. (6)

Durant l’esdeveniment d’enguany, podem distingir, d’una banda els i les xerraires en les diverses taules rodones en les quals, com a lloros, els seus participants repeteixen les consignes que els han ordenat amb antelació. D’altra banda els qui no s’han destacat per les seves arengues però han estat controlant tot el que era necessari controlar.

Alguns d’aquests últims han estat: World Economic Fòrum, Open Society Foundations, Bill & Melinda Gates Foundation, World Health Organization, Coalition for Epidemic Preparedness Innovations, GAVI The Vaccine Alliance, The World Bank, Goldman Sachs Bank, Deutsche Bank AG, European Investment Bank, Allianz ES, Ernst & Young, Deloitte, Amazon Web Services, Google, Microsoft Corporation… Autèntics representants del poder real corporatiu, des dels quals van ordenar paralitzar l’economia mundial en el 2020 amb el subterfugi d’una pandèmia, els grans bancs euro-nord-americans, les grans signatures internacionals d’assessorament legal i les xarxes de desinformació mundial. (7)

Quant als “correveidiles” lacais d’aquestes grans corporacions representants del “hemisferi democràtic” cal destacar la “Night Session. Rebels With a Cause: Voices of Civil Resistance” (“Sessió nocturna. Rebels amb causa: veus de resistència civil) realitzada el dia 17 de febrer de 22 a 23 hores. Taula rodona en la qual van intervenir les següents assalariades de la CIA: Svetlana Gueórguievna Tijanóvskaya (organitzadora dels intents de cop d’estat a Bielorússia); Zin Mar Aung ( amb el mateix paper a Myanmar); María Angelita Ressa (amb igual, paper a Filipines); Masoumeh «Masih» Alinejad-Ghomi (punta de llança contra el govern de Iran que treballa a temps complet per a la VOA Pèrsia ( Veu d’Amèrica, Pèrsia), el braç propagandístic finançat directament pel Broadcasting Board of Governors (BBG).

Actuant com a moderadora de l’acte la gran criminal nord-americana Hillary Clinton.

Com a responsable de la política exterior estatunidenca, Hillary Clinton va executar la major venda d’armes de la història del seu país, amb un rècord de 66.300 milions de dòlars en 2011, més de tres quarts del mercat mundial d’armament. En 2011 va impulsar amb entusiasme la invasió de Líbia, el lliurament d’armes i finançament als anomenats rebels sirians. A Amèrica Llatina la seva posició més gràfica va ser la que va adoptar davant el cop d’estat a Hondures i l’expulsió del president Manuel Zelaya del seu propi país. Així ho va reconèixer ella mateixa en el seu llibre “Hard Choices”. (8)

Aquesta és una petita sinopsi de l’anomenada “Conferència de Seguretat de Munic 2024.

Josep Cónsola.

Febrer 2024