3 anys i 10 mesos per manifestar-se!

L’acusació de l’estat demana tres anys i deu mesos de presó per a tres comunistes , membres del PCPE i els CJC. El fiscal manté la seva petició en els fets ocorreguts a Barcelona el 14 de novembre de 2007, amb motiu de la manifestació en protesta per l’assassinat d’un jove antifeixista a Madrid l’anterior dia 11.

Aquesta acusació és un muntatge policial -sustentat en proves falses i faltes de tota consistència- per intentar desmobilitzar a l’organització comunista en aquest país, i a altres organitzacions anticapitalistes que actuen dins del moviment antifeixista.

Els fets que van donar lloc a aquest muntatge són els següents:

L’11 de novembre de 2007 va ser assassinat al metro de Madrid el jove antifeixista Carlos Palomino, a mans d’un feixista de 23 anys -soldat professional de l’exèrcit espanyol- que es dirigia a una concentració del partit feixista Democracia Nacional. Immediatament se succeeixen les concentracions i mobilitzacions de condemna i repulsa per aquest assassinat feixista en diferents ciutats de l’estat espanyol, també a Barcelona.

L’estat d’indignació dels/les manifestants antifeixistes és proporcional a la brutalitat de l’assassinat i a la tergiversació informativa que els mitjans de comunicació del sistema realitzen en presentar el fet amb el conegut i interessat discurs de “enfrontament entre grup de joves antisistema”.

El 14 de novembre a Barcelona, diversos col·lectius i organitzacions antifeixistes convoquen una manifestació, on des del primer moment queda clar que la policia -Mossos d’Esquadra (dirigida pel Conseller Saura d’ICV-EUiA (socis catalans d’Esquerra Unida i el PCE)- tenen ordre de no deixar-la discórrer de manera pacífica. L’operatiu muntat no té cap tipus de proporcionalitat amb la protesta: presa policial del centre de Barcelona amb els antiavalots preparats per a carregar, intimidacions al metro als i les assistents, ambulàncies preparades com si d’un escenari bèl·lic es tractés, amenaça de càrrega quan el principi de la manifestació es posa en marxa, etc.

Durant la manifestació es succeeixen diversos intents -per part de l’operatiu policial- per tallar la manifestació en diversos punts, el que fa augmentar el nerviosisme i la indignació per part dels manifestants. Aquesta situació es va agreujant durant la marxa, i quan aquesta no porta ni 400 metres de recorregut es produeix una brutal càrrega policial que crea -en el mateix centre de Barcelona- una situació de commoció social impossible de justificar, en estendre’s la repressió a la zona comercial del Passeig de Gràcia i acabar afectant els transeünts.

Com a resultat de la càrrega policial es produeixen diverses agressions, en què diversos manifestants han de ser evacuats en ambulància. També es produeixen 5 detencions, entre elles la de dos camarades dels CJC-JCPC, que són conduïts a la comissaria central dels Mossos d’Esquadra de Barcelona, i, atès que un dels detinguts era menor d’edat en aquell moment, la policia no va tenir més remei que comunicar a la família la seva detenció -en cas contrari haurien estat com a mínim 48 hores sense comunicació exterior-.

Immediatament, dirigents del PCPC i dels CJC-JCPC, acompanyats d’una advocada, es van presentar a la comissaria amb els pares dels detinguts. En aquest moment aquests són requerits per a que s’identifiquin i, després d’una llarga espera a la comissaria, un policia crida a un camarada del PCPC i a dos camarades dels CJC-JCPC per informar-los que han estat reconeguts per la seva intervenció en la manifestació i que han estat denunciats per la policia. Tot un muntatge policial -ja que fins i tot es dóna el cas que el nostre militant del Partit no havia pogut participar en la manifestació per dificultats en el seu treball- dirigit a criminalitzar la lluita antifeixista i a la militància comunista.

En els dies successius el fiscal va concretar la denúncia:

D’una banda, tres companys antifeixistes detinguts en la manifestació.

D’altra, tres camarades del PCPC-PCPE i de la CJC-JCPC (un dels detinguts i dos dels inculpats a la comissaria), als quals se’ls acusa “d’un delicte d’atemptat i per un delicte de desordres públics”, per muntar una suposada barricada amb contenidors d’escombraries i apedregar a la policia. Sol·licitant “3 anys i 10 mesos de presó i la inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu”.

L’expedient dels menors queda arxivat, ja que el tribunal de menors no veu indicis de delicte. Per sostenir aquesta denúncia la fiscalia només presenta una prova, el testimoni dels policies, no hi ha cap altra prova que passessin els fets esmentats.

No és la primera vegada que el govern espanyol (el fiscal és el representant del govern en el procés judicial) recorre a falses denúncies contra activistes anticapitalistes de diferents ideologies, només amb la falsa declaració de la policia (a l’estat espanyol la declaració policial té rang de prova, no així la dels altres testimonis). La diferència en aquest cas, és que en lloc d’un únic sumari que afecti a tots els inculpats pels mateixos fets, el fiscal els ha separat en dos sumaris: un amb els tres activistes que pertanyen a diferents organitzacions, i un altre, exclusivament contra els militants comunistes del PCPC-PCPE i de la CJC-JCPC.


Per tot l’exposat el Comitè Executiu del PCPE, entenent aquesta situació de persecució i repressió contra tres militants comunistes -que poden acabar sent condemnats a presó en el judici a celebrar en els propers mesos- com una acció planificada pels aparells de l’estat contra el nostre projecte polític i contra el desenvolupament d’una opció revolucionària a l’estat espanyol acorda:


– Realitzar una campanya informativa a nivell internacional, perquè es conegui el caràcter repressor del sistema monàrquic-burgès espanyol, i el seu fals discurs democràtic.


– Demanar la solidaritat de totes les persones i organitzacions polítiques que comparteixin la lluita antifeixista en qualsevol lloc.


– Desenvolupar en els propers mesos accions de protesta, i en solidaritat amb els tres processats, exigint el sobreseïment de la causa. Igualment per als altres tres companys antifeixistes jutjats en peça a part.


– Continuar, i intensificar, la campanya contra l’ascens del feixisme a l’estat espanyol, i les complicitats en tots els aparells de l’estat. Denunciant, de manera especial, l’ascens en l’escalafó policial de comandaments d’individus declaradament feixistes; promoguts en els darrers anys amb tota preferència des de les mateixes acadèmies de policia de l’estat.

PER LA LLIBERTAT DELS ENCAUSATS DE BARCELONA!
LLUITA INCONDICIONAL CONTRA EL FEIXISME DEL SISTEMA MONÀRQUIC-BURGÈS!