Davant la nova Llei d’Interrupció de l’Embaràs

avortamentAvui, 24 de febrer, l’anomenada Llei de l’Avortament ha estat aprovada al Senat, la cambra alta espanyola, per 132 vots a favor, 126 vots en contra i una abstenció. A partir del dia quees publiqui al BOE (Boletin Oficial del Estado) passaran quatre mesos fins que una novanorma reguli el nostre dret a ser o no mares i pares.

La llei aprovada recull alguns “avenços” com ara l’avortament lliure fins la 14ena setmana,però ni despenalitza la interrupció de l’embaràs – que continua essent castigat amb unapena multa de 6 a 24 mesos fora dels casos permesos per la llei-, ni respecta el dret de la dóna a decidir sobre el seu propi cos. A més, desregula l’avortament fins a un determinatperíode, però el restringeix encara més en el cas de les malformacions del fetus, que sovintsón diagnosticades més enllà de les 22 setmanes, i tampoc no pren cap compromís respectea la cobertura dels avortaments dins la sanitat pública”.

Pel que fa a l’aplicació de la llei, les noies de 16 i 17 anys han d’avisar a algun dels seuspares sempre i quan això no provoqui un conflicte greu o violència en el si de la família.Aquest és un cas especial ja que l’edat mèdica oficial és als 16 anys. Així la noia és prou gran per a fer-se una operació estètica però no per a avortar.

Aquesta incoherència evidencia del control que la societat i la moral catòlica exerceix sobre el dret ales dones de decidir sobre el propi cos. La clàusula que permet no comunicar la decisió alsfamiliars només és un mecanisme ambigu per defugir el debat real: el dret al propi cos.

Les excepcions amb aquesta llei no s’acaben aquí. La Llei permet l’objecció de consciència dels metges que practiquen aquest tipus d’intervencions. Des de la CAJEI(Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista), tenim ben clar quel’obligació dels professionals de la sanitat és respectar en tot moment el dret de la persona a decidir sobre qualsevol intervenció que afecti el seu cos.

Així, les lleis espanyoles, que penalitzen tota objecció de consciència de la dissidència al sistema, emparen en canvique certs professionals es neguin a exercir la seva obligació com a metges. Considerem queaquestes pràctiques, que en alguns casos incorren directament en la il·legalitat, no noméshan de deixar de ser recolzades per l’Estat, sinó que han de ser sancionades i il·legalitzades. Tot i així, som conscients que ni les Lleis ni la repressió són mecanismes que solucionaran laproblemàtica de l’avortament, ja que l’error de base, l’educació sexual esbiaixada imoralista que rebem, continuarà existint. Així, defensem el dret legítim d’una dona a avortar lliurement, sempre i quan no li suposi un risc per la seva salut, tot i que si és la seva decisió, fins i tot en aquest cas ha de tenir dret a fer-ho. Però també tenim claríssimque, el que cal, és tallar amb les males pràctiques sexuals des d’un inici.

És cert que el jovent tenim un accés als mètodes anticonceptius més fàcil que el que han tingut les generacions predecessores. Però cal tenir molt clar que informació no és el mateix que educació i que,donant un cop d’ull a les xifres de joves que interrompen l’embaràs, és evident que alguna cosa falla. I és que és molt ingenu creure que tan sols ensenyant-nos a l’escola a posar unpreservatiu a un plàtan, o parlant-nos sobre què és la píndola anticonceptiva, s’aconseguiràque els i les joves deixem de tenir pràctiques sexuals de risc. Si la majoria de joves no ens atrevim a plantar cara a un “tranquil·la, que jo controlo” o a un “és que a mi el condó nom’agrada”, com aturarem amb una Llei una problemàtica que s’endinsa en la nostraconcepció de la sexualitat? Des de la CAJEI, apostem per una educació sexual integral i antipatriarcal, que trenqui amb els rols de poder que es donen en el mateix exercici de la relació sexual. Una educació, en definitiva, que ens inculqui el respecte a tota pràctica i opció sexual que les persones decidim lliurement, que fugi de la concepciócristiana del sexe com a quelcom obscur i brut i que ens faci esdevenir propietaris ipropietàries dels nostres propis cossos.

Com a joves decidim…Avortament lliure i gratuït!