Politzer

biblio9Georges Politzer (Nagyvárad, avui Oradea, 3 de maig de 1903 – Mont Valérien, 23 de maig de 1942)

Psicòleg i filòsof marxista, d’origen hongarès. Fuig d’Hongria al fracassar l’intent de formació d’una república soviètica, després d’una revolució comunista en 1919, en la que els seus parents van participar activament. Viatja a Viena (Àustria) on coneix a Sigmund Freud; posteriorment viatja a París on acaba instal·lant-se en 1921. Es destaca ràpidament com estudiant de filosofia a la universitat, on passa després a ser professor en diversos instituts de París.

En 1924 funda al costat de diversos joves – com el que seria un dels grans pensadors marxistes, Henri Lefebvre -, la revista Philosophies. No obstant això, temps després s’aparta i funda la Revista de Psicologia Concreta (que va tenir curta durada), amb la que es dedica més al camp de la psicologia.

Amb gran influència de Freud, es dedica al psicoanàlisi i escriu la seva obra Crítica dels fonaments de la psicologia, en 1927. Publicada en 1928 per Rieder, va ser considerada com una introducció al psicoanàlisi pels estudiants francesos de l’època. En aquesta obra inicia les seves investigacions en el que ell anomena la psicologia concreta. No obstant això en 1929 s’allunya dels seus estudis de psicologia quan s’adhereix al Partit Comunista Francès i des d’aquest llavors es dedica a estudiar el marxisme.

Participa en la fundació de la Universitat Obrera de París en els anys 30 on exerceix com professor de materialisme dialèctic fins que l’ocupació nazi dissol la universitat en 1940. A partir d’aquesta època, al costat de la direcció del Partit Comunista Francès, passa a la clandestinitat per a iniciar la resistència contra els feixistes, publicant dues revistes antifeixistes: L’Université Lliure i La Pensée Lliure, en 1940. Continua la seva resistència clandestina contra el règim nazi fins que és detingut en 1942 pels alemanys, després d’això és torturat i posteriorment afusellat al maig d’aquest any. Són conegudes les seves últimes paraules abans del seu afusellament en la qual resumeix el seu comportament desafiador característic: “Jo us afusello a tots!“.

De forma pòstuma es publica la seva obra Principis elementals de filosofia, realitzada gràcies als apunts dels seus alumnes del curs 1935-1936 a la Universitat Obrera.

Llibres: